Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963). Escriptor i periodista. Va estudiar Història de l’art a la Universitat de Montpeller. Tot i que té algun assaig com Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, Premi  Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, majoritàriament ha publicat novel·les sovint amb una narració personal que el destaca per sobre de molts altres escriptors de la seva generació. Entre altres ha publicat Els ulls de sorra (1993), Vagons robats (1996), El crim de l’escriptor cansat (2000) o  El dia de l’ós, premi Joan Crexells 2005, que va significar un salt qualitatiu en la trajectòria literària de l’autor. En els darrers anys ha publicat  Aiguafang, Premi de la Crítica Serra d’Or 2009, la narració experimental Xocolata desfeta (2010) i la novel·la Cròniques d’un déu coix, que li va merèixer el Lletra d’Or 2014. Col·labora habitualment en diversos mitjans amb articles d’opinió.
 
A Els invisibles (2020), una petita joia, narra el seu personal recorregut sentimental i ideològic per la llengua catalana i amb Salives (2021) publica el seu primer llibre de poemes.
 
Després de viatjar fins a la Nova Caledònia del segle XIX d'El navegant (Premi de la Crítica Serra d'Or, Proa 2016) i de plantejar la ucronia de l'assassinat d'un dictador a Jo soc aquell que va matar Franco (Premi Sant Jordi, Proa, 2018), Lluís es marca un altre repte majúscul a Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2021) on narra la vida d’una jove menyspreada pel seu pare qui, en els límits de l’imperi romà, aprèn a llegir contra tot pronòstic i emprèn un viatge a peu per terres desconegudes (Premi Omnium 2022). 

Ara ens captiva de nou amb una fàula moderna, Una cançó de pluja (Club Editor, 2025), per narrar el periple de l'orangutana Ella-Calla, des de la seva fugida del vaixell on la tenien reclosa fins al cor de la selva a la que vol tornar. Allà toparà amb l'horror.