Albert Villaró

Andorrà nascut a la Seu el 1964, és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic.

La seva primera obra, La selva moral (1993), és una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són pre­sentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme.

Després ha centrat les ficcions a l’Andorra contemporània amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia -Premi Carlemany-, L’escala del dolor, La bíblia an­dorrana -Premi Prudenci Bertrana), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francs, La primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018).

Publica La Companyia Nòrdica (Columna, 2020) i amb Tercer Origen (Estrella Polar, 2024) ret un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, al qual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca. El seu darrer títol, L'any dels francs (La Butxaca, 2025), és una aventura èpica situada en un moment històric apassionant entre la desfeta del califat i els primers signes de la revolució feudal, plena de traïcions i esperances.