A la manera de Raymon Queneau, Joan-Lluís Lluís escriu la mateixa historia de 123 maneres diferents.
El resultat és un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos registres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls.