Mestres antics, Thomas Bernhard (ed. crítica)

Thomas Bernhard (1931-1989) va ser poeta, novel·lista i dramaturg, a més d’un polemista enèrgic i eloqüent. La seva obra, que reuneix elements de l’absurd, l’existencialisme i la farsa mordaç, es troba entre les més admirades de la literatura contemporània, tant per la immensa originalitat del seu estil com per la seva inquebrantable crítica a les impostures i l’ambigüitat moral dels seus contemporanis.

A Mestres Antics (1985), l’última de les seves novel·les, Bernhard ofereix una aguda reflexió sobre la vellesa, així com una mena d’esmena a la totalitat de l’art, les seves suposades regles i les seves presumptes virtuts. En impecable consonància amb la resta de la seva obra, i de la mà del laberint verbal originat per la seva prosa obsessiva, escriu aquí un exemple brillant d’artifici narratiu i una nova diatriba contra l’Estat i una societat frívola que es complau a satiritzar.

L'edició de la novel·la que recull la quintaessència de l’esperit de Bernhard: lliure, incisiva, lúcida i mordaç.