Fem servir galetes o cookies per millorar la teva navegació. Trobaràs més informació a la pàgina Política de cookies.
D'acord Política de cookies

Albert Villaró (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic.

La seva primera obra, La selva moral (1993), és una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són pre­sentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme.

Després ha centrat les ficcions a l’Andorra contemporània amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia -Premi Carlemany-, L’escala del dolorLa bíblia an­dorrana -Premi Prudenci Bertrana), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francsLa primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018).

La companyia nòrdica és la seva darrera novel·la (2020).

"Escric sobre coses que conec, sobre personatges que m'invento i sobre històries que podrien haver estat."


@albertvillaro
http://albertvillaro.cat/

Llibres de Albert Villaró