Com ser ambaixador d'un país sense ambaixades

Decàleg de propostes per defensar la cultura catalana al món.

Si no disposem d’ambaixades pròpies, com podem ser rebuts a Europa com a catalans? Poden els territoris dispersos de la cultura catalana projectar-se de manera unificada al món? Ens poden inspirar avui les accions internacionals de figures com Pompeu Fabra, J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Carles Riba durant les dècades de 1920 i 1930?

Existeixen nombroses organitzacions internacionals —acadèmiques, esportives, musicals, de drets humans, jurídiques, pacifistes, entre d’altres— on la federació catalana és plenament reconeguda, amb veu i vot en igualtat de condicions amb altres països. Carles Torner va iniciar la seva trajectòria internacional als anys vuitanta a través d’associacions d’estudiants i d’escriptors reconegudes per l’ONU i la Unesco. També va ser director del programa de literatura de l’Institut Ramon Llull quan la cultura catalana va ser convidada d’honor a les fires del llibre de Frankfurt i Guadalajara.

Com ha estat la seva experiència de fer d’ambaixador? En aquest assaig s’ho pregunta i —de retorn a Catalunya després de quaranta anys de voltar món— proposa el seu decàleg.

«Ambaixador sense ambaixades i per això també contrabandista de la cultura, la llengua i la legitimitat d'aquest pais nostre: quin bell ofici, el d'en Carles Torner».

Joan-Lluís Lluís