La invasió militar russa obliga la Rosalia a abandonar la ciutat de Lviv —on treballa de traductora— i tornar a Barcelona. Un cop a casa, descobreix que per a ella tot ha canviat. Ja no s’entén amb el seu exmarit, ni amb els amics comuns, vinculats des de sempre al moviment pacifista. Les notícies de la guerra i les trucades a les amistats ucraïneses acaparen la seva atenció, fins al punt de sentir-se mig estrangera a Catalunya, que veu com un país encallat en el marasme.
Però dues veus li fan companyia. La del seu pare —mort mesos enrere—, amb qui comença un diàleg nocturn que li revela aspectes d’ella mateixa, i la de l’escriptor que traduïa quan va esclatar la guerra, Isaac Bashevis Singer, que la guia pels camins de la ironia, la protesta i la compassió.
Dia a dia, setmana a setmana, la Rosalia recompon la relació amb les amigues de joventut, amb qui establirà un pont amb les veus que li arriben d’Ucraïna.
Una traductora abandona Ucraïna per la guerra i torna a Catalunya, on per a ella tot ha canviat.