La noia dels nou dits

“Em dic Laura. Tinc nou dits. Sempre he estat així”. La Laura i la seva germana Moira tenen una trentena d’anys. Van créixer a Barcelona en un ambient marcat pel compromís polític dels seus pares, militants del PSUC. Alhora que prenien consciència dels valors que rebien a casa, sentien amb inquietud que això les feia diferents dels companys d’escola. La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la seva germana també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer “fotos mentals”.

Ara la Laura creu que no pot retenir més imatges mentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur “un arxiu paral·lel sobre paper”. El dia que Moira ensenya a la seva germana una fotografia de dues nenes petites que podrien ser elles dues, la Laura inicia un viatge al passat que no només li aportarà respostes sorprenents sobre si mateixa i de la seva família, sinó que l'ajudarà a entreveure i comprendre la naturalesa profunda del seu ésser. Les dues germanes s’endinsen llavors en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat.

Amb una aconseguida atmosfera entre realista i fantàstica, la intriga d’aquesta història transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records.