Fem servir galetes o cookies per millorar la teva navegació. Trobaràs més informació a la pàgina Política de cookies.
D'acord Política de cookies
Signe semblant a un estelet que serveix en els escrits per cridar l'atenció del lector (dcvb)

Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona?
 
«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d’estimar… Fins que el narrador s’adona que el gat també l’observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D’aquí ve El darrer dia, i d’abandonar una casa on s’ha viscut força temps.
 
I de rellegir Txékhov.

Jordi Coca novel·la la vida d’un gat.

Llibres relacionats

Altres llibres de Jordi Coca