Signe semblant a un estelet que serveix en els escrits per cridar l'atenció del lector (dcvb) 
Llibres destacats
Autora destacada
Carlota Gurt
Carlota Gurt (Barcelona, 1976). Titulada en Traducció i Interpretació, Estudis de l'Àsia Oriental, Humanitats, Empresarials i Comunicació Audiovisual. Fa més de deu anys que viu de la traducció, i els darrers dos anys s’ha dedicat pràcticament en exclusiva a la sobretitulació teatral i a la traducció literària, traduint autors de tota mena: des de Nino Haratischwili, Hans Magnus Enzensberger o Peter Handke fins a Sarah Lark o David Safier. En una altra vida va treballar a La Fura dels Baus i al Festival Temporada...
Què diem, què diuen
Instagram by @asterisc_ag
S'està coent
Carlota Gurt guanya el Premi Llibres Anagrama de Novel·la
Carlota Gurt guanya, per unanimitat del jurat, l’11è Premi Llibres Anagrama amb Els erms, una novel·la amb dos personatges memorables que busquen l’alegria salvatge.
Gurt va debutar en el món literari guanyant el Premi Mercè Rodoreda 2019 amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit i Sola va ser la seva primera novel·la, un fenomen editorial que ha aconseguit un èxit aclaparador de crítica i de lectors. El 2023 publica un nou volum de contes Biografia del foc. La seva orbra ha estat traduïda a diversos idiomes com l'anglès, l'italià, el castellà, l'alemany, el grec i el gallec.
El jurat, sobre Els erms:
«Un tour de force narratiu contra els erms del món actual, o com una bona ficció pot imposar-se a la realitat.» (Mita Casacuberta).
«Gurt escriu sobre tota mena de sequeres amb sentit de l’humor, del misteri i, al capdavall, de l’esperança. A Els erms, quan la realitat ofega, una imaginació fèrtil i indomable ve a socorre’ns.» (Guillem Gisbert).
«Si preguntes al ChatGTP que defineixi l’obra i l’estil de Carlota Gurt, us dirà: “El seu estil es caracteritza per una prosa precisa, però al mateix temps intimista, que convida a la reflexió sobre els sentiments, la solitud i la recerca de sentit en la vida quotidiana”. Després de llegir Els erms, confirmareu que, per sort per ella i pels seus lectors, la prosa de Gurt és molt més que això.» (Sergi Pàmies).
«Atrapades [dues vides] com en un dibuix d’Escher, semblen buscar un punt de fuga que les alliberi, però alhora la prosa de Carlota Gurt les embolcalla —ens embolcalla— amb una densitat contundent, desvergonyida, misteriosa.» (Jordi Puntí).
