Estranyes criatures

Extrañas criaturas (Mondadori, 1998), la primera incursió de l'autora a la narrativa, parla de l'amor i de la nit, dues passions addictives per a algú obsessiu i negre. Amor i nocturnitat al voltant de la sèrie de trobades amb el líder d'una «Falsa Generació» pseudo-beat habitada per joves agònics amb què la protagonista descobreix els enlluernaments de la droga i l'alcohol o les temptacions de la bisexualitat, però també la trista facilitat de les traïcions i de la soledat.

Escrita amb la mateixa urgència, fascinació i ironia amb què va ser viscuda, la novel·la és també un fresc penetrant i líric de la vida d'una joventut socorreguda i saturada de revivals reciclats, un al·legat contra els falsos ídols que pretenen redimir-la.

Massa prims per estar sans. Massa bonics per estar morts. Massa joves davant del món.