Camí a Anantapur és una narració en primera persona, de la veu del Pau, un noi jove que, en principi, no té cap interès a anar a l’Índia ni vol conèixer el món de la cooperació internacional. Ell, com tanta gent, viu centrat en la seva existència i en tot allò que l’envolta i que té ben a la vora. Quan el Pau ens explica tot el que li passa a l’Índia, no vol alliçonar ningú; més que res perquè tampoc no sabria com fer-ho. Així, el lector viu al seu costat les vivències sorprenents que li passen, i en molts moments la narració també té elements humorístics o irònics.