La primera ostra

Una història que ens empeny a mirar els altres.

Diuen que la primera ostra era molt poruga. Moltíssim. Per això vivia tancada dins la seva closca. Fins que un dia… Plif! Un granet de sorra va caure dins de casa seva i allò els va canviar a tots dos per sempre.

No sempre es pot viure tancat en un mateix, la vida, la vida veritable, sorgeix davant nostre quan ens obrim i ens relacionem, amb les alegries i patiments que això por suposar. D’una manera molt senzilla i tendra, La primera ostra ens parla de la necessitat d’obrir-nos al món i de com la nostra mirada pot fer brillar als altres i omplir-nos a nosaltres mateixos de llum.

• Amb divertits personatges secundaris que enriqueixen la lectura, la fan divertida i estimulen jocs d’observació.
• Un llibre que ens summergeix a poc a poc en la immensitat del mar i les emocions i amb un apartat al final amb continguts informatius. Ideal per a aquells lectors curiosos que volen saber més després d’haver llegit una bona història