Feia temps que esperàvem una nova novel·la de J. N. Santaeulàlia. Després d'uns quants anys de silenci i per l'alegria dels lectors, arriba aquesta història d'amor d'un pare per la filla que no ha vist ni néixer.
Situada en la postguerra més dura del 1941, entre Barcelona i al peu de Canigó, a l'altra banda de la frontera, Pedro buscarà la seva filla perduda en el camí de retirada del bàndol republicà. Quilis, amic de l'ànima de Pedro, no deixarà que emprengui l'aventura sol. Tampoc té gaire cosa més a fer ni a perdre. Té un amor, sí, allà a la serradora, però l'amistat és indestructible i duu la lluita antifranquista a la sang. Quilis i Pedro, junts de nou, tornaran a creuar la frontera a la inversa: ara en direcció a la ratera.
Una història que es pot llegir com una continuïtat de Terra negra que ara s'ha de tacat de vermell per la sang vessada, allà, a la platja del Camp de la Bóta.