L’anomenat Príncep dels poetes catalans es va exiliar a Mèxic l’any 1939 i, a partir de 1945, es va instal·lar a viure a Brussel·les. Professor a la universitat, amic de Bobbio, Montale, Paz o Ungaretti, membre del govern de la Generalitat a l’exili, candidat al premi Nobel: Carner actuà fins a la seva mort com un veritable intel·lectual europeu de l’època i, alhora, no deixà de publicar llibres en català ni de representar el paper d’escriptor – símbol d’una pàtria i una llengua desterrades.

Això no obstant, la vida i l’obra de l’escriptor durant aquells anys han restat fins ara en una mena de clarobscur que aquest llibre vol il·luminar. 

Aquesta és la història de la vellesa d'un dels grans artistes catalans del segle XX, obsedit per combinar -en la seva vida com en la seva obra- fidelitat, universalitat i exigència.

Llibres relacionats

Altres llibres de Jaume Subirana


1